:::: Ajuntament de Forallac ::::

  • leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Newsflash 9

Més de la meitat (2.824 ha) de l’extensió total del terme de Forallac (5.000 ha) s’estén pel massís de les Gavarres.

PATRIMONI Dólmens Taula dels tres pagesos
Taula dels Tres Pagesos PDF Imprimeix Correu electrònic

Taula dels Tres PagesosLOCALITZACIO:
A la dreta del camp de la cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la primera que ens menarà –baixant- ver el mas Cals. Arribats a aquest mas s’ha de seguir la pista en direcció a la carretera de la Ganga fins a trobar un pronunciat giravolt al cap d’1`550 quilòmetres. Allí, vora la riera de la Cavorca, a la dreta de la pista i tocant aquesta és situat aquest dolmen. Des del monument fins a la sortida de la pista a la carretera de la Ganga –entre els punts quilomètrics 9 i 10- hi ha 2`900 quilòmetres de distància, o sigui que també es pot visitar fàcilment entrat per la Ganga si solament es vol veure aquest megàlit. Fàcil de trobar.
És a 185 + 10 m s.n.m.

HISTÒRIA:
El dolmen conegut per Josep Botey i Riera fou primerament publicat per Lluís Esteva i Cruañas amb bones planimetries l’any 1965. El classificà com un monument dubtós i esmentà les cassoletes que presenta la coberta explicant la llegenda que els envolta.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs fent esment de les cassoletes; també el cità l’any 1981.
Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual, l’any 1984 el classificaren com una galeria catalana petita.
L’any 1986 Josep Castells i Camp el classifica com una galeria catalana petita.
Enriqueta Pons i Brun, l’any 1987 el cità classificant-lo com una galeria catalana petita.
Els autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.

DESCRIPCIÓ:
Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra atrinxerada en el terreny pel sector de ponent i bastida transversalment en el pendent. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al sud-oest (185º + 5º).
El monument visible amida interiorment 2'50 m de llarg, per aproximadament 1'50 m d’ample, per 0'75 m d’altura màxima.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Actualment (25-XI-89) el dolmen conserva 5-6 lloses de la seva cambra, 2 laterals de llevant, 2-3 laterals de ponent i 1 llosa de capçalera migpartida. La seva coberta és trencada en tres trossos i presenta 4 cassoletes, 2 grans i 2 petites, fetes amb una eina metàl·lica en època històrica. Part del passadís segurament fou destruït per la pista que hi passa a la vora. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis vistents darrera la capçalera.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS:
Inexistents. El monument no ha estat excavat mai científicament.

CRONOLOGIA:
Pel tipus arquitectònic del sepulcre, podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.

Localització al Wikiloc (WAYPOINT)

 

Destacats