:::: Ajuntament de Forallac ::::

  • leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Newsflash 14

La Festa del Segar i del Batre de Sant Climent de Peralta ens permet reviure des del 1996 com era un dels moments més importants de la vida a pagès.

PATRIMONI Dólmens Taula dels tres pagesos
Taula dels Tres Pagesos PDF Imprimeix Correu electrònic

Taula dels Tres PagesosLOCALITZACIO:
A la dreta del camp de la cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la primera que ens menarà –baixant- ver el mas Cals. Arribats a aquest mas s’ha de seguir la pista en direcció a la carretera de la Ganga fins a trobar un pronunciat giravolt al cap d’1`550 quilòmetres. Allí, vora la riera de la Cavorca, a la dreta de la pista i tocant aquesta és situat aquest dolmen. Des del monument fins a la sortida de la pista a la carretera de la Ganga –entre els punts quilomètrics 9 i 10- hi ha 2`900 quilòmetres de distància, o sigui que també es pot visitar fàcilment entrat per la Ganga si solament es vol veure aquest megàlit. Fàcil de trobar.
És a 185 + 10 m s.n.m.

HISTÒRIA:
El dolmen conegut per Josep Botey i Riera fou primerament publicat per Lluís Esteva i Cruañas amb bones planimetries l’any 1965. El classificà com un monument dubtós i esmentà les cassoletes que presenta la coberta explicant la llegenda que els envolta.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs fent esment de les cassoletes; també el cità l’any 1981.
Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual, l’any 1984 el classificaren com una galeria catalana petita.
L’any 1986 Josep Castells i Camp el classifica com una galeria catalana petita.
Enriqueta Pons i Brun, l’any 1987 el cità classificant-lo com una galeria catalana petita.
Els autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.

DESCRIPCIÓ:
Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra atrinxerada en el terreny pel sector de ponent i bastida transversalment en el pendent. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al sud-oest (185º + 5º).
El monument visible amida interiorment 2'50 m de llarg, per aproximadament 1'50 m d’ample, per 0'75 m d’altura màxima.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Actualment (25-XI-89) el dolmen conserva 5-6 lloses de la seva cambra, 2 laterals de llevant, 2-3 laterals de ponent i 1 llosa de capçalera migpartida. La seva coberta és trencada en tres trossos i presenta 4 cassoletes, 2 grans i 2 petites, fetes amb una eina metàl·lica en època històrica. Part del passadís segurament fou destruït per la pista que hi passa a la vora. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis vistents darrera la capçalera.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS:
Inexistents. El monument no ha estat excavat mai científicament.

CRONOLOGIA:
Pel tipus arquitectònic del sepulcre, podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.

Localització al Wikiloc (WAYPOINT)

 

Destacats