:::: Ajuntament de Forallac ::::

  • leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Newsflash 9

Més de la meitat (2.824 ha) de l’extensió total del terme de Forallac (5.000 ha) s’estén pel massís de les Gavarres.

PATRIMONI Dólmens Dolmen del doctor Pericot
Dolmen del doctor Pericot PDF Imprimeix Correu electrònic

LOCALITZACIÓ:
A la dreta del camp de la Cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que –en no massa bon estat- segueix la serra de Cals. A l cap de 1`600 Km. es troba una cruïlla. En aquest punt cal girar a la dreta i seguir la pista uns 300 metres fins vora el mas Folguerar. Allí cal seguir un camí a l’esquerra. Al cap d’uns 300 metres trobarem una bifurcació i llavors cal seguir també per l’esquerra durant uns 50 metres fins a trobar una segona bifurcació. Ara cal agafar el camí de la dreta i seguir-lo una 120 metres fins a trobar un revolt que gira vers llevant. Just al centre del giravolt, a mà dreta, cal endinsar-se en el bosc en direcció vers ponent durant uns 60 metres fins on és situat aquest dolmen. No massa fàcil de trobar.

HISTÒRIA:
Fou identificat l’any 1975 per Joan Botey i Serra seguint les indicacions del llavors pastor de cabres Joan Garriga i Sitjar. Lluís Esteva i Cruañas, que l’excavà i el consolidà, el publicà amb bones planimetries l’any 1982 conjuntament amb Josep Tarrús i Galter. El classifiquen com un monument incomplet i per tant de tipologia incerta.
En l’excavació –multitudinària- hi participen Julià Maroto i Genover, Ramon Buxó, Nèstor Sánchiz i Guerrero, Joan Sánchiz i Guerrero, Josep Escortell, Joan Badia i Homs, Esteve Fa i Tolsanes, Pere Caner i Estrany, Narcís Soler i Masferrer, Júlia Chinchilla i Sánchez, Josep Castells i Camp, Immaculada Carrión, Àngels Casanovas i Romeu, Alfons Puig, Miquel-Dídac Piñero i Costa, Rosó Vilardell i Pascual, Esteve Lluís i Núria Juan-Muns i Plans.
S’acordà donar-li el nom de Dr. Pericot en homenatge al gran investigador.

DESCRIPCIÓ:
Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al sud-est (150º + 5º)
El monument visible amida interiorment en la cambra 0`80 m de llarg, per 0`70 m d’ample, per 1`05 m d’altura màxima.
Cal remarcar que en tres afloraments naturals situats a poca distància i a migdia del dolmen hi ha cassoletes i reguerons rituals.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Actualment (5-V-89) el dolmen conserva 2 lloses de la seva cambra “in situ” i restes d’un fragment de la coberta caiguda. A l’entorn del monument hi ha altres 3 lloses caigudes que pertanyien a la cambra o al passadís. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis vistents.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS:
En l’excavació menada per Esteva/Tarrús s’hi trobà un ganivet de sílex de secció triangular i color marronós i un disc de quars.

CRONOLOGIA:
Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.

BIBLIOGRAFIA:
Esteve i Cruañas/Tarrús i Galter (1982).Cypsela IV. pàgs 45-51.
Esteve i Cruañas/Tarrús i Galter (1982). Les excavacions… pàg. 110.

 

 

 

Destacats