:::: Ajuntament de Forallac ::::

  • leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Newsflash 9

Més de la meitat (2.824 ha) de l’extensió total del terme de Forallac (5.000 ha) s’estén pel massís de les Gavarres.

PATRIMONI Dólmens Dolmen del Llobinar
Dolmen del Llobinar PDF Imprimeix Correu electrònic

Dolmen del LlobinarLocalització: Arribats al camp de la Cadena de Fitor, cal agafar la pista de l’esquerra i seguir el circuit que passant vora el mas Estanyet —que queda a l’esquerra del camí— mena vers la parròquia de Fitor. Recorreguts 4,6 km, trobem a l’esquerra el desviament que va al mas Puig, que és a uns 200 metres. Uns 100 metres darrera d’aquest mas hi ha les restes de les fonamentacions del desaparegut mas Joanola i uns 50 metres més enllà, el camp del Llobinar o l’antic camp de Llobins. Passat el camp i a les enivstes de l’església de Santa Coloma de Fitor, cal seguir un corriol que s’endinsa al bosc en direcció nord-est. Uns 150 metres després, al costat esquerra del camí és situat aquest dolmen.

Història: El monument patí excavacions incontrolades els anys 30 que el destruïren parcialment. Esteve Pericay, dit Esteve de la Cavorca, en donà notícia als anys 50 a Josep Botey i Riera.
Lluís Esteva i Cruañas el va excavar i va publicar amb bones planimetries l’any 1965. El va classificar com un cista allargada.
Miquel Cura i Morera i Josep Castells i Camps, l’any 1977, el va classificar com un sepulcre de corredor de cambra rectangular.
Joan Badia i Homs el va citar l’any 1977. Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual, el van citar l’any 1984.
Els autors de Girona pas a pas el van citar l’any 1988.

Descripció: Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra amb tendència i passadís actualment no visible, fet de lloses de pissarra, En l’excavació d’Esteve va aparèixer part d’un enllosat artificial que ocupava la cambra i el corredor. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles. La seva entrada és orientada a sud-oest.
El monument amida interiorment 2,12 metres de llarg per 0,85 metres d’ample, per 0,95 m d’altura màxima.
Cal remarcar que en diversos afloraments circumdants hi ha cassoletes rituals.

Estat de conservació: Conserva 5 lloses de la seva cambra «in situ» —una mig partida— i restes de la coberta caiguda vers el nord. Una altra llosa de la cambra és caiguda vers al nord i una altra cap a migdia. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis visibles.

Materials arqueològics: Cal consignar l’excavació d’Esteve, 2 gabinets de sílex, 2 fragments d’os, 8 peces discoïdals de collaret de pedra de color gris clar i diversos fragments de ceràmica.

Cronologia: Pel tipus arquitectònic del sepulcre, podem deduir que va ser construït cap el 3000-27000 a.C.

 

Destacats