:::: Ajuntament de Forallac ::::

  • leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Newsflash 12

El gruix principal de l’oferta turística de Forallac es concentra a Peratallada, un dels pobles medievals més ben conservats de Catalunya.

PATRIMONI Dólmens Dolmen de la Roca de l'Aglà
Dolmen de la Roca de l'Aglà PDF Imprimeix Correu electrònic

Dolmen de la Roca de l'AglàLOCALITZACIÓ:
Arribats al camp de la Cadena de Fitor, cal agafar la pista de l’esquerra i a uns 650 metres de distància trobarem un trencant també a l’esquerra. Seguint per aquest trencant uns 25 metres vers el puig de la Vinyassa, a l’esquerra i a tocar el camí és situat aquest dolmen. Fàcil de trobar.
És a 260 + 10 m s.n.m.

HISTÒRIA:
Fou donat a conèixer per Manuel Cazurro i Ruiz l’any 1912. Era el quart monument megalític conegut a Fitor per aquest autor que l’havia visitat el juliol de l’any 1911 acompanyat segurament de les mateixes persones citades en la ressenya del Dolmen dels Tres Peus. El descriu i en publica la primera planta. El classifica entres els “cistos o sepultures de pedre” i apunta que havia estat cobert per un petit túmul. L’anomena Dolmen de la Roca de l’Aglà.
Pere Bosch i Gimpera en un treball publicat l’any 1920 –encara que redactat abans de l’any 1919 –el classifica com un tipus intermedi entre la galeria coberta i la cista. L’any 1919 el classifica entre les cistes amb reminiscències de la galeria coberta.
L’any 1922 Antoni Rovira i Virgili reproduí la planta de Cazurro de l’any 1912.
Encara Pere Bosch i Gimpera –juntament amb Lluís Pericot i García- (1915-1920) en un treball publicat l’any 1923 repeteix la mateixa tipologia, matisant però, que en realitat no és sinó una galeria coberta escurçada.
Lluís Pericot i García en la seva tesi de l’any 1925 el classifica entre les cistes.
Josep de Calassanç Serra-Ràfols el cità l’any 1930.
Francesc Carreras i Candi el cità l’any 1940.
Lluís Pericot i García en la revisió de la seva tesi l’any 1950 repeteix allò que ja havia dit el 1925 i ara el classifica entre les cistes obertes i rectangulars.
Joan Sales en publicà dues fotografies l’any 1963 comentant –en el peu- que hi havia vestigis d’haver tingut corredor d’entrada.
Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà amb bones planimetries l’any 1965. El classifica com una galeria de parets molt paral·leles i segurament interpretant Pericot informa que sembla que Il.larès l’excavà, la qual cosa és incerta.
Miquel Cura i Morera i Josep Castells i Camp l’any 1977 el classificaren com una galeria catalana.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs qui assenyalà l’existència de cassoletes a les roques de l’entorn. També el cità l’any 1981.
Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual, l’any 1984 el classificaren com una galeria catalana petita.
L’any 1986 Josep Castells i Camp el classifica com una galeria catalana petita.
Enriqueta Pons i Brun l’any 1987 el ressenya com una galeria catalana petita.
El autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.

DESCRIPCIÓ:
Es tracta d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al nord-est (80º + 5º).
El monument visible amida interiorment 3 m de llarg, per 0´80 m d’ample, per 1´05 m d’altura màxima.
Cal remarcar que en diversos afloraments circumdants hi ha cassoletes rituals.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Actualment (5-V-89) el dolmen conserva la seva cambra i part del passadís format per 9 lloses a més de la coberta de la cambra “in situ”. Hi ha també dues altres lloses caigudes a la vora de la cambra, vers migdia. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis vistents.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS:
En l’excavació d’Esteva s’hi trobà un petit fragment de ceràmica basta de color vermellós. En la nostra visita hi recollírem superficialment en el túmul, tres fragments semblants.

CRONOLOGIA:
Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït vers 2700-2000 aC.

 

Destacats