:::: Ajuntament de Forallac ::::

  • leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Newsflash 7

El 29 de gener de 948 el bisbe Gotmar de Girona va venir a Fitor per consagrar l'església, que havia estat edificada pel prevere Altimir i els levites Placià i Tassi, amb l'ajut de tots els fidels.

El conjunt medieval de Peratallada recuperarà un nou tram de muralla i de fossat PDF Imprimeix Correu electrònic

(22.03.19) Dos estudis arqueològics fets en el marc del projecte de prolongació del carrer Mas Bou de Peratallada, han constatat l'existència d’un important tram de muralla i fossat medievals, a la meitat oest del tram objecte d'urbanització. Per aquest motiu, l'actuació programada per l’Ajuntament integrarà i farà visibles aquests dos elements en el traçat del nou carrer per a vianants que connectarà el popular Banc del Si No Fos amb la riera. Segons l'alcalde, Josep Sala, el nou carrer permetrà completar un recorregut circular pel recinte i conèixer un sector molt desconegut que, de ben segur, incrementarà el valor patrimonial del conjunt històric. 

L’actuació integrarà la muralla i part del fossat que discorre pel límit sud del nucli. L’entrega del vial amb la muralla es farà amb un paviment tou de gespa i a un nivell inferior per permetre el reconeixement de les preexistències històriques. Es mantindrà la continuïtat entre el nucli urbà i la zona d'horts, d’interès tradicional. L’actuació costarà 216.000 euros. A aquest import cal afegir-hi uns 55.000 euros en concepte d’expropiació dels terrenys per fer-hi passar el nou vial per a vianants, les obres del qual s’iniciaran en breu.

El carrer Mas Bou correspon a la continuació del camí que des del nord-oest envolta el nucli i ressegueix la façana sud del nucli medieval emmurallat.

La zona on s'ha intervingut arqueològicament se situa en aquest sector sud del sistema defensiu de Peratallada, el més desconegut per al gran públic. Després d’excavar tres rases perpendiculars, a on es preveia passava la muralla, s’ha pogut constatar l’existència del fossat i muralla.

S’ha documentat part de la muralla que queda sota un mur de tancament d’un pati i l’arrencament de l’escarpa excavada a la roca. També ha aparegut part del fons del fossat i la contraescarpa, i s'ha documentat la fonamentació de la torre de l'extrem est i tot el fossat en secció.

En general, la secció de la vall excavada és de parets força verticals i fons pla. Les parets fan entre 0.8m i 1.5m d’alçada. El fons a la banda est del carrer té 4 m d’amplada. Es parteix de la hipòtesi que a mida que transcorre vers l’oest la vall el fossat va ampliant la seva amplada. Tot i que manca un anàlisis més exhaustiu dels materials, es creu que data al s.XV, mentre que el colgament definitiu seria del s.XVIII.

Imatges virtuals de com quedarà el nou vial per a vianants.

 

 

Destacats