:::: Ajuntament de Forallac ::::

  • leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Newsflash 5

Forallac acull la concentració de dólmens més importants de les comarques gironines. Un important nombre d'ells es troben encara en bon estat de conservació.

PATRIMONI Dòlmens Dolmen de la Serra de Cals
Dolmen de la Serra de Cals PDF Imprimeix Correu electrònic

LOCALITZACIÓ:
A la dreta del camp de la Cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que -en no massa bon estat- puja vers la serra de Cals.

A 950 metres de distància, en un replà vora la carena de l'esmentada serra, a mà dreta i a pocs metres del camí, és situat aquest dolmen. Fàcil de trobar.
És a 280 +/- 10 m s.n.m.

HISTÒRIA: Fou donat a conèixer per Manuel Cazurro i Ruiz l'any 1912. Aquest autor que l'havia visitat el juliol de l'any 1911 -acompanyat segurament de les mateixes persones citades en la ressenya del Dolmen dels Tres Peus- el descriu i en publica la primera planta i una fotografia. L'anomena Dolmen de la Carena de la Serra de Cals.
Pere Bosch i Gimpera l'any 1919 el classifica entre les cistes rectangulars.
L'any 1922 Antoni Rovira i Virgili reproduí la planta i la fotografia de Cazurro de l'any 1912.
Lluís Pericot i Garcia en la seva tesi de l'any 1925 el classifica entre les cistes.
Josep de Calassanç Serra-Ràfols el cità l'any 1930.
Lluís Pericot i Garcia en la revisió de la seva tesi de l'any 1950 el classifica entre les cistes petites i obertes.
L'any 1946 Joaquim Pla i Cargol en publica una fotografia i Joan Sales una altra fotografia l'any 1963.
Lluís Esteva i Cruañas l'excavà i el publicà, amb bones planimetries, l'any 1965. No el classificà per ésser incomplert.
Joan Badia i Homs el cità els anys 1977 i 1981.
Els autors de Girona pas a pas el citaren l'any 1988.

DESCRIPCIÓ: Es tracta d'una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al sud-est (170º +/- 5º)
El monument visible amida interiorment 1.70 m de llarg, per 0,80 d'ample, per 1,10 m d'altura màxima.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Actualment (5-V-89) el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l'estructura interna i del peristàlit de blocs ajaguts en resten testimonis vistents.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS: Cazurro l'excavà l'any 1911 amb resultats negatius. En l'excavació d'Esteva tampoc s'hi troba res.

CRONOLOGIA: Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït vers 2700-2200 a.C

 
 

Destacats